L'ÀLIGA HISTÒRICA

La primera àliga que hi ha documentada a Manresa nasqué de resultes de l’encàrrec que els consellers de la ciutat van fer a Miquel Vilella, prevere, escultor i beneficiat de la Seu. No es coneix la data exacta, però si que es té constància que, a primers de maig de l’any 1593 hi estava treballant i molt probablement la tindria en estat molt avançat. L’estrena o debut d’aquesta figura de peu es produeix la diada de Corpus del mateix any.

 

Per la diada de Corpus l'àliga feia diverses ballades, una a la Casa de la Ciutat davant dels consellers, a la Plana d'Om en l'acte d'acatament de les banderes, i a la Seu davant del Santíssim, la qual la seva ultima ballada va ser el 1753, en què es prohibeix que l'áliga balli dins l'església.

 

El ballador lluïa uns balons o calces de pell daurada lligades sota genoll, unes mitges grogues i uns borseguins (calçat) que tapaven els turmells, eren oberts per davant i s'ajustaven amb cordons. Els portants s'encarregaven de traslladar l'entremès fins al lloc on s'efectuava la ballada iel recolzaven damunt un estàmul o petge que duien.

Ben aviat calgué fer reparacions de la figura de l’àliga, i totes passaven sempre per les mans de mestres fusters, la qual cosa òbviament fa creure que aquest entremès era de fusta. El munt de reparacions que deuria dur l’àliga en un estat tan precari que es decidí proveir la ciutat amb una nova figura. El Consell general, en data 11 de juny de 1675, decideix passar l’encàrrec a l’escultor manresà Joan Grau, a fi que construeixi l’àliga i també un drac nou.

Com l’anterior, la nova àliga barroca també va requerir diverses restauracions. Per les dades que es tenen, sembla ser que els dos darrers cops que va sortir l’àliga van ser per la festa de la proclamació de la Immaculada l’any 1855 i pocs anys més tard, el 1861, a la processó de Corpus d’aquell any. A partir d’aquesta data no hem localitzat la trajectòria d’aquesta figura d’entremès. 

 

L'ÀLIGA ACTUAL

Transcorreguts 131 anys des de la darrera aparició pública d’aquesta figura, l’Associació Geganters de Manresa decidí encarregar-ne la construcció al tallista Andreu Descals, amb qui es decidí que l’àliga nova havia de ser de fusta, com ho fou la barroca del segle XVII.

L’estrena va ser el diumenge 30 d’agost de 1992 hi van assistir-hi les àligues de Solsona i de Girona per fer els honors a l’àliga nova de Manresa.
Un cop acabat el Sant Ofici, es va fer la tornada en cercavila cap a la plaça Major, on va tenir lloc la presentació de l’àliga de Manresa i l’estrena de la dansa, que Carles Casas va fer per a la recuperada figura de la nostra imatgeria.

Aquesta figura té un pes de 80 kg, una altura d’1,80 m, una llargària de 2,20 m i una amplada d’1,90 m. Porta dos cavallets per sostenir-la, dos pivots per a la cua i una barra davantera. És feta de fusta de bedoll massissa amb guarniments de pell.

 

La corona va ser feta per Manel Casserras, i l’escut de Manresa per Nuri Malats.