El document més antic trobat a l’Arxiu Municipal és de l’any 1602. -El comú, seguint la tradició, procedeix a l’elecció de tres nous consellers, racional i clavari, l’endemà del dia de l’Ascensió.

Gegants Vells

La festa major de 1982 passarà a la història per haver fet possible la substitució dels gegants: una reproducció més o menys exacta, obra de l’artista Manel Casserras, substituí els gegants centenaris.

Gegants Nous

El lleó és un element festiu que significa d’un dels animals que formen part de l’imaginari col•lectiu del país, i al atribuir-li qualitats humanes com la força i el poder, esdevé part del bestiari.

Lleó

La primera àliga que hi ha documentada a Manresa nasqué de resultes de l’encàrrec que els consellers de la ciutat van fer a Miquel Vilella, prevere, escultor i beneficiat de la Seu.

Àliga

 

   
 

Vint-i-tres anys després del naixement de la Pubilla aparegué un nou gegant, l'Hereu.

En aquesta ocasió el mecenes fou el Banc Mercantil de Manresa, que encarregà un company per a la jove pubilla manresana.


La seva presentació tingué lloc per les festes de la Llum de l’any 1974. L’autor de la figura de l’Hereu va ser el Taller El Ingenio de Barcelona. És fet de cartó pedra, amb cabells naturals. Pesa 45 kg i mesura 3,34 m. La indumentària actual és la següent: a la mà dreta, i enrotllat, du el títol de propietat; barretina i llaç de color musca, camisa blanca, armilla beix clar, americana de vellut negre i faldilla de quadrets, capelina marró fosc i capa marró clar.

 

En complir-se el trentè aniversari de l’Hereu, per celebrar-ho es va fer una festa tot explicant la història de la ciutat a través de les figures dels gegants. Amb aquesta idea es preparà un espectacle titulat "A pas de gegant", que sintetitzà la història local utilitzant una narració en off i deu parelles de gegants que representen els diferents períodes històrics de la manera següent: la colonització grega, representada pels gegants de l’Hospitalet de Llobregat; la romana, pels gegants de Lleida; els sarraïns, pels gegants del Pi de Barcelona; Guifré el Pilós, pels gegants d’Alp, els comtes medievals, pels gegants de la Granada; l’expansió medieval, pels gegants de Manresa; el bandolerisme, pels gegants d’Horta-Guinardó de Barcelona; la Guerra dels Segadors, pels gegants del Gorg de l’Olla; la Guerra del Francès, pels nans de Manresa i el gegantó; Perot lo lladre, pels gegants del Pi de Barcelona interpretant el Timbaler del Bruc; la revolució industrial, pels gegants de Vilassar de Mar, i l’època moderna, per la Pubilla i l’Hereu de Manresa.

 

La festa finalitzà amb la interpretació del Ball de l’Hereu per l’esbart de l’Agrupació Cultural del Bages.