El document més antic trobat a l’Arxiu Municipal és de l’any 1602. -El comú, seguint la tradició, procedeix a l’elecció de tres nous consellers, racional i clavari, l’endemà del dia de l’Ascensió.
Gegants Vells
La festa major de 1982 passarà a la història per haver fet possible la substitució dels gegants: una reproducció més o menys exacta, obra de l’artista Manel Casserras, substituí els gegants centenaris.
Gegants Nous
El lleó és un element festiu que significa d’un dels animals que formen part de l’imaginari col•lectiu del país, i al atribuir-li qualitats humanes com la força i el poder, esdevé part del bestiari.
Lleó
La primera àliga que hi ha documentada a Manresa nasqué de resultes de l’encàrrec que els consellers de la ciutat van fer a Miquel Vilella, prevere, escultor i beneficiat de la Seu.
Àliga
Cercavila
Un dels actes principals de la Festa Major és la Cercavila Popular, actuen des de trabucaires a besties de foc, passant per dansaires, castallers, bastoners i geganters. La cercavila inicia despres de la tronada a la plaça Major de dissabte.
La cercavila ha tingut diversos variants de de recorregut en els anys, tambe s'ha modificat en quines plaçes es balla o no. Durant molts anys els gegants acabaven a la plaça Europa mentres que tota la resta acabava a plaça Major. Durant una quinzena anys més o menys tots acabaven a plaça Major. .jpg)
Aquest any el recorregut serà era Plaça Major, carrer Sant Miquel, plana d'Om, carrer Born, plaça Sant Domenech, Muralla del Carme, Passeig Pere III, Crist Rei, Carrer Ángel Guimera, Muralla del Carme, plaça Europa.
A la cercavila pràcticament surt tota la imatgeria, els sis nans, els gegantons, la Pubilla, l'Hereu, els Gegants i el Lleó. Després a plaça es fan els balls de tota la imatgeria, el de nans, el de gegantons, el ball de quatre, el del Lleó i el de Àliga.
Els invitats aquest any sòn els gegants Marc Antoni i Cleòpatra de la colla Estimem dels Gegants de les Borges Blanques.
© 2023 Geganters de Manresa