El document més antic trobat a l’Arxiu Municipal és de l’any 1602. -El comú, seguint la tradició, procedeix a l’elecció de tres nous consellers, racional i clavari, l’endemà del dia de l’Ascensió.

Gegants Vells

La festa major de 1982 passarà a la història per haver fet possible la substitució dels gegants: una reproducció més o menys exacta, obra de l’artista Manel Casserras, substituí els gegants centenaris.

Gegants Nous

El lleó és un element festiu que significa d’un dels animals que formen part de l’imaginari col•lectiu del país, i al atribuir-li qualitats humanes com la força i el poder, esdevé part del bestiari.

Lleó

La primera àliga que hi ha documentada a Manresa nasqué de resultes de l’encàrrec que els consellers de la ciutat van fer a Miquel Vilella, prevere, escultor i beneficiat de la Seu.

Àliga

 

L'any 2013, Geganters de Manresa celebrà el seu 30è aniversari i per celebrar-ho s'ha volgut recuperar la figura del “Lleó”. 

El Lleó de Manresa és un antiga figura, documentada el segle XVIII, que pertanyia al gremi de blanquers i assaonadors de la ciutat, adscrit a la confraria del Sant Esperit.

El document més antic que parla de l’existència d’un lleó a Manresa, és del 1742, segons la aportació feta per l'amic i company, recentment desaparegut, Jaume Capdevila, estudiós de la imatgeria de la ciutat. I la única referència gràfica és una imatge que, es pot veure en un gravat del seguici del trasllat dels Cossos Sants, que hi ha al museu comarcal de Manresa.

L’encarregat de la construcció de la nova figura és Jordi Grau, del taller El Drac Petit de Terrassa. Medeix aproximadament 2'60 metres de llargada, 2'50 metres d'alçada i 90 centimetres d'amplada. És de fibra de vidre, els ulls són de vidre i els va fer l’empresa Joka de Collbató, la corona és una aportació artesanal de Joieria Uró de Manresa, i la confecció dels complements tèxtils i brodats són obra de Joaquima Porta.

Aquest Lleó, com totes les figures de la imatgeria de Manresa, té ball propi: la música és d’Alba Logan Sallent i la coreografia de Joan Manel Miquel.

A l'estrena, el dimecres 28 d’agost de 2013, hi assistien el Lleó de Reus i el Lleó de Barcelona, que apadrinaren al Lleó de Manresa.

El lleó és un element festiu que pren el significat d’un dels animals que formen part de l’imaginari col•lectiu del país, i a partir del moment en què se li atribueixen qualitats humanes com la força i el poder, esdevé un component més del bestiari. 

La personalitat atribuïda al lleó des d’època medieval compta amb un doble significat. D’una banda, la tradició cristiana el va convertir en símbol de l’evangelista sant Marc, i així es va incorporar a les processons medievals de Corpus. De l’altra, se l’ha considerat representació de dos conceptes abstractes com són la força i el poder. 

El Lleó és el representant del poder terrenal i, juntament amb l’Àliga, és l’element més solemne del bestiari.