El document més antic trobat a l’Arxiu Municipal és de l’any 1602. -El comú, seguint la tradició, procedeix a l’elecció de tres nous consellers, racional i clavari, l’endemà del dia de l’Ascensió.

Gegants Vells

La festa major de 1982 passarà a la història per haver fet possible la substitució dels gegants: una reproducció més o menys exacta, obra de l’artista Manel Casserras, substituí els gegants centenaris.

Gegants Nous

El lleó és un element festiu que significa d’un dels animals que formen part de l’imaginari col•lectiu del país, i al atribuir-li qualitats humanes com la força i el poder, esdevé part del bestiari.

Lleó

La primera àliga que hi ha documentada a Manresa nasqué de resultes de l’encàrrec que els consellers de la ciutat van fer a Miquel Vilella, prevere, escultor i beneficiat de la Seu.

Àliga

El primer diumenge després del darrer dissabte d’agost es celebra la Festa Major de Manresa.La seva ubicació a finals d’agost o primers de setembre, l’han convertida en una festa de final de vacances amb una participació multitudinària en molts dels seus actes. L’origen de la festa cal anar a buscar-lo a 1372, any en què foren traslladats els Cossos Sants -les relíquies de Santa Agnès, Sant Fruitós i Sant Maurici, patrons de la ciutat. Els actes tradicionals són el Pregó, la cercavila amb els gegants i nans, la tronada a la Plaça major, el castell de focs i l’ofici solemne -al qual les autoritats acudeixen en comitiva des de l’Ajuntament-, s’han anat mantenint durant molts anys. Altres actes més moderns han adquirit ja l’etiqueta de tradicionals, com són el correfoc -amb personatges recuperats com la Víbria, el Bou de fusta i les colles de diables- el correaigua i els balls a diverses places públiques que vénen a substituir els antics envelats.