El document més antic trobat a l’Arxiu Municipal és de l’any 1602. -El comú, seguint la tradició, procedeix a l’elecció de tres nous consellers, racional i clavari, l’endemà del dia de l’Ascensió.

Gegants Vells

La festa major de 1982 passarà a la història per haver fet possible la substitució dels gegants: una reproducció més o menys exacta, obra de l’artista Manel Casserras, substituí els gegants centenaris.

Gegants Nous

El lleó és un element festiu que significa d’un dels animals que formen part de l’imaginari col•lectiu del país, i al atribuir-li qualitats humanes com la força i el poder, esdevé part del bestiari.

Lleó

La primera àliga que hi ha documentada a Manresa nasqué de resultes de l’encàrrec que els consellers de la ciutat van fer a Miquel Vilella, prevere, escultor i beneficiat de la Seu.

Àliga

ELS PRIMERS GEGANTS DE MANRESA

El document més antic trobat a l’Arxiu Municipal és de l’any 1602.
-El comú, seguint la tradició, procedeix a l’elecció de tres nous consellers, racional i clavari, l’endemà del dia de l’Ascensió.
Aquests tres consellers són els que signen l’ordre de pagament de les dotze lliures i quatre sous, que inclou els deu rals pel gegant que assistirà a la Processó de Corpus d’aquest any de 1602.-
Aquesta pòlissa u ordre de pagament és l’única referència que certifica la presència en l’esmentada processó d’un gegant.

     
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Si ens referim a la geganta, la seva aparició documental és de l’any 1738. Cal pensar que la geganta no sortia al carrer per primera vegada, ja que el document dóna a entendre una situació de normalitat. Aquest personatge ens deixa, doncs, un regust boirós i tèrbol que, en definitiva no fa altra cosa que endinsar-se en l’obscurantisme de les tradicions.

 

ADOBS I RESTAURACIÓ DELS GEGANTS

Moltes i diverses modificacions, canvis d’imatge, restauracions i adobs, han marcat el pas del temps, i les tendències estilístiques han fet dels gegants protagonistes de la moda –especialment la geganta–, al llarg de molt de temps.

 
 

 

 

ELS GEGANTS VELLS

L’any 1814, una instància dirigida a l’Ajuntament demana ...se sirva mandar construir unos gigantes aunque no sean tan grandes como los que havia ... L’autoritat municipal respon que per manca de diners no pot atendre la petició, però que ho farà al més aviat possible. El recanvi tardarà prop de quaranta anys a fer-se.

L’origen dels gegants nous presenta interrogants que no ha estat possible resoldre, tot i haver estudiat la documentació corresponent a diversos anys propers a 1840, data en la qual es fa efectiva la factura per la seva construcció. Tot fa pensar que aquest comerciant els encarregà a algun taller forà, però cal considerar que aquest supòsit de moment no està aclarit. Aquests gegants vells, van estar en actiu fins l’any 1982, data de la seva “jubilació”, tot i que no va ser fins l'any 2001 en que es van traslladar definitivament als locals de l'Oficina de Turisme de Manresa, al mateix edifici seu del Museu Comarcal de Manresa.

LA DARRERA TRANSFORMACIÓ DELS GEGANTS

Els nostres gegants, al llarg del temps, han estat objecte de diverses transformacions característiques. La més radical fou la de l’any 1925, en què de simbolitzar un cabdill moro ha passat a ser un majestuós personatge medieval.

 


Aquesta vestimenta va durar cinquanta-set anys, durant els quals es deteriorà progressivament, i avui encara es pot veure al Museu Comarcal de Manresa, on són exposats aquests gegants i llurs indumentàries de senyors medievals.

 



La decisió de dur els gegants al Museu, va ser el final d’un llarg procés de reconeixement a aquestes figures centenàries. L’Associació Geganters de Manresa cregué que tenien ben guanyada una restauració, i així es va fer. El primer pas de l’esmentada restauració es dugué a terme en l’assemblea feta el 12 de gener del 1996. Gràcies a l’oferiment desinteressat del company de la colla i professor d’arts aplicades Juli Logan, al llarg del treball de dos anys de feina delicada, es descobreix una troballa singular: els caps dels gegants són els originals de fusta que, en el seu moment, havia fet el tallista Ramon Padró. Per contra, les mans són de cartó pedra.

 



De manera excepcional encara van fer quatre sortides més, sense fer el ball. A l’Arboç, el 23 d’agost de 1998, en una trobada de “gegants centenaris”. A Terrassa, en una exposició, els dies 28 i 29 d’abril del 2000, amb motiu dels cent cinquanta anys del gegants de Terrassa, i a Sant Cugat del Vallès, del 8 al 18 de novembre del 2000, amb motiu de la mostra folklòrica "La festa major a Catalunya". El dia 6 d’octubre del 2001, amb motiu de la festa dels cinquanta anys de la Pubilla, es traslladen definitivament, com s'ha esmentat abans, al Museu Comarcal de Manresa, on es conserven com a elements del patrimoni històric i festiu de la ciutat. Puntualment, van tornar a sortir de nou del Museu per formar part de l'exposició: Gegants de Museu, a la Biblioteca-Museu Victor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, del 18 de juliol a l'1 d'agost de 2009 en motiu dels XXX anys dels Gegants Grossos de la capital del Garraf.

 


Pel que fa a les figures dels gegants centenaris, cal dir que, els caps són de fusta i que les mans originàriament eren de fusta, mentre que les actuals són de cartó pedra. El cos és de guix i els cabells són naturals. Els braços són articulats i l’estructura interior està formada per cavallets de sis potes. El gegant pesa 83 kg i la geganta 73 kg.
El gegant va abillat amb corona, bola del món, ceptre, espasa, cinturó vermell i l’escut de Manresa. El vestit és complet amb mànigues color carmesí i passamaneria al coll i braços. Duu una capa vermella amb passamaneria i motius geomètrics.
La geganta duu un vestit complet sense mànigues color verd clar, amb incrustacions de color groc, igual que la part baixa del vestit. Porta maneguins de seda de color rosa, capa vermella amb passamaneria i filigranes i vel de seda de color blanc.