El document més antic trobat a l’Arxiu Municipal és de l’any 1602. -El comú, seguint la tradició, procedeix a l’elecció de tres nous consellers, racional i clavari, l’endemà del dia de l’Ascensió.

Gegants Vells

La festa major de 1982 passarà a la història per haver fet possible la substitució dels gegants: una reproducció més o menys exacta, obra de l’artista Manel Casserras, substituí els gegants centenaris.

Gegants Nous

El lleó és un element festiu que significa d’un dels animals que formen part de l’imaginari col•lectiu del país, i al atribuir-li qualitats humanes com la força i el poder, esdevé part del bestiari.

Lleó

La primera àliga que hi ha documentada a Manresa nasqué de resultes de l’encàrrec que els consellers de la ciutat van fer a Miquel Vilella, prevere, escultor i beneficiat de la Seu.

Àliga

 

La primera menció d'aquesta simpàtica comparsa apareix al Llibre de comptes de la confraria dels Sants Màrtirs de la ciutat, de l’any 1852. Llavors era una sola parella però l'any 1883, el programa d’actes de les festes organitzades per la cofraria de la Santa Creu, indica l'estrena de dues noves parelles de nans, acompanyades de la banda de música.

 

Inicialment eren independents dels gegants i anaven amb músic propi, però amb el temps, gegants i nans s’ajuntaren en un sol entremès.

Actualment, des del 2002, els podem veure al Museu Comarcal de Manresa, lluents i engalanats com mai.
 
 
                                                                                                                                           
 
 

 

 

 
 
 
 

El material amb què estan fets els nans és cartó pedra. La perruca que porten és artificial. El seu pes arriba als 25 kg i l'altura depen del portador. Al front hi tenen dos forats per poder-s’hi veure els portadors.

La indumentària dels nans és la següent: camisa blanca, armilla de quadrets negres i blancs, casaca verda amb coll negre, llacet vermell i barret setcentista de color negre ribetejat de groc.
La de les nanes és un vestit complet estampat amb mànigues i franja de color groc als baixos, cosset de color vermell, xal estampat i mocador o còfia completa fins al clatell, feta de cartó pedra.

L’any 1986, amb el convenciment que els nostres nans són dels pocs que han arribat al centenari, se’ls fa una merescuda restauració a fons. Es descobreix un fet curiós quan s’efectua el repàs: els ulls dels nans són de vidre, no pas pintats.