El document més antic trobat a l’Arxiu Municipal és de l’any 1602. -El comú, seguint la tradició, procedeix a l’elecció de tres nous consellers, racional i clavari, l’endemà del dia de l’Ascensió.
Gegants Vells
La festa major de 1982 passarà a la història per haver fet possible la substitució dels gegants: una reproducció més o menys exacta, obra de l’artista Manel Casserras, substituí els gegants centenaris.
Gegants Nous
El lleó és un element festiu que significa d’un dels animals que formen part de l’imaginari col•lectiu del país, i al atribuir-li qualitats humanes com la força i el poder, esdevé part del bestiari.
Lleó
La primera àliga que hi ha documentada a Manresa nasqué de resultes de l’encàrrec que els consellers de la ciutat van fer a Miquel Vilella, prevere, escultor i beneficiat de la Seu.
Àliga
Imatgeria
Gegantons
Aquestes figures, estrenades per la Festa Major de 1995, són una reproducció a escala de la parella vella de gegants tal i com anaven vestits a inicis del segle XX. Són dues peces de mides i pes molt reduits, pensades i fetes expressament per a que puguin ser portades per la canalla més petita al costat de les altres figures. Més informació.
Nans Nous
Al 2002, en motiu dels 150 anys de la primera parella de nans, es van estrenar unes rèpliques identiques de les figures ja existents. Les figures actuals estan fetes en fibra de vidre. Més informació.
Pubilla i Hereu
La figura de la Pubilla va ser iniciativa del Gremi de Sant Lluc i es va estrenar el 21 d'octubre de 1951, apadrinada pels gegants de Barcelona, els mateixos que, per la Llum del 1974, van apadrinar la nova figura, l'Hereu. Tenen el cap i les mans de cartró pedra i els cabells naturals, i són els encarregats de representar Manresa en les trobades de gegants. Més informació: Hereu, Pubilla.
Gegants Nous
Les figures actuals es van estrenar per la Festa Major de 1982 per la subsitució de les que s'havien fet servir fins llavors. Són idèntics als vells però molt mès lleugers i manejables, amb els caps i les mans són de cartró pedra i les perruques i la barba de fibra artificial. Amb motiu dels 25 anys, l'any 2008 van estrenar vestits nous. Més informació.
Gegants Vells
La parella vella dels gegants són, sens dubte, les dues figures més importants del patrimoni folkloric manresà. És molt probable que haguessin estat fets pels volts de l'any 1840. Tenen els caps i les mans de fusta, els cabells naturals i els braços articulats, i resten exposats al Museu Comarcal de Manresa. L'any 1997 van ser restaurats i, durant l'acte de celebració de la seva restauració, el dia 14 de febrer de 1998, van estrenar el seu ball.
La primera referència sobre la presència de la figura del gegant a la pocessó de Corpus de Manresa és de l'any 1602, mentre que la geganta no apareix esmentada fins al 1738. Més informació.
Lleó
L'any 2013 s'ha recuperat la figura del “Lleó de Manresa” coincidint amb la celebració del 30è aniversari de l'entitat. La nova figura s’incorpora, a partir d’ara, al conjunt de la imatgeria de la ciutat. La musica es una creació de Alba Logan Sallent i la coreografia es original de Joan Manel Miquel. Més informació.
Àliga
La primera noticia que es té de l'Àliga de Manresa data de l'any 1593. Durant gairebé dos segles, l'Àliga va ser considerada la màxima representacio de la ciutat i, com a tal, prenia part de les processons de Corpus, dels Cossos Sants i de la Pusrìssima. Amb el temps, va perdre aquesta representació en benefici dels gegants i a mitjan segle XIX va desaparèixer de les processons i de les festes manresanes. L'actual figura de l'Àliga, obra de l'escultor Andreu Descals, es va estrenar per la Festa Major de 1992. Més informació.
© 2023 Geganters de Manresa